EL TRICICLE: UNA ACTIVITAT TERAPÈUTICA

Muntar un tricicle ofereix diversió i és una activitat terapèutica que permet als nens treballar les seves extremitats inferiors a través de moviments de ciclisme (flexió i extensió). Aquest rang de moviment és crucial perquè, llevat que s’estenguin per complet, els músculs no són capaços de mantenir el ritme de creixement dels ossos. Les contractures incapacitants són una conseqüència de la immobilitat.
A més d’afavorir que els músculs i ossos creixin al mateix ritme, la bicicleta té el benefici addicional d’enfortir el desenvolupament del control motor. En un tricicle Rifton, el nen participa a la mesura que la seva capacitat ho permeti. Amb el temps, es millora la força dels quàdriceps, extensors del maluc i els músculs del turmell, així com una millor estabilització del tronc i l’equilibri.

Els terapeutes poden posar-se davant del nen, si utilitzen la barra d’adreça, en el contacte visual, l’estímul i la motivació. Amb la pràctica, la pròpia consciència espacial millorarà per maniobrar el tricicle i obtindrà un augment de la independència.
En el ciclisme, els malucs, els genolls, l’activació muscular de turmells i el control motor són patrons similars a caminar. Muntar en tricicle ajuda a les extremitats inferiors del nen a moure en un patró recíproc i en una línia de progressió. Per tant l’oportunitat de muntar en tricicle afectarà positivament a l’entrenament a la marxa. Quan els nens creixen, és més difícil motivar-los per a la rehabilitació. L’ús del tricicle fa que l’activitat terapèutica sigui més divertida i valgui la pena. Els passejos en bici encoratgen també a la socialització i el desenvolupament d’amistats, sobretot quan la inclusió permet als nens amb necessitats especials a muntar al costat dels seus companys.

“Totes aquestes raons han de ser suficients perquè els terapeutes tinguin confiança i utilitzar els tricicles en els nens que puguin involucrar físicament durant la jornada escolar. Tricicles i caminadors proporcionen una bona pràctica per a les habilitats motores que impacten positivament en els músculs, les articulacions i el control motor de la capacitat funcional del nen en el futur.”