Decàleg per salvaguardar l’autodeterminació de les persones amb paràlisi cerebral.
Manifest Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral.
Les persones amb paràlisi cerebral volem parlar alt i clar a les persones sense discapacitat que ens envolten, sobre com volem que es relacionin amb nosaltres, per garantir una convivència sana i justa, com a iguals. Amb això volem reforçar la nostra condició de persones adultes i evitar que la nostra discapacitat ens condicioni com a persones i limiti la nostra voluntat.
Tenim interessos, somnis i aspiracions, sabem quan tenim fred o calor, tenim molt clar com i amb qui volem viure, ens enamorem, desitgem i podem treballar … Per això, per avançar en la nostra autodeterminació, les persones amb paràlisi cerebral hem preparat un decàleg amb indicacions perquè qualsevol persona sàpiga com respectar la nostra voluntat.
- Tracteu-nos i dirigeix-te a nosaltres conforme a la nostra edat: tenir dificultats comunicatives no implica discapacitat intel·lectual, però en qualsevol cas, no et dirigeixis a nosaltres com un nen (a menys que de fet sigui un nen).
- Volem que ens ajudis a triar per nosaltres mateixos i tenir l’oportunitat d’equivocar: encara que sabem que la sobreprotecció sempre té bones intencions i procura pel nostre benestar, el veritable valor de les nostres eleccions ve del fet que són nostres, no que siguin bones o encertades.
- Volem evitar, en la mesura del possible, la nostra incapacitat jurídica, i això seria possible aportant els suports necessaris per garantir la nostra autodeterminació. Respecta els nostres ritmes a l’hora de prendre decisions, sempre més pausats; no ens metes pressa
- Finalment, volem participar de les decisions familiars com un membre. A més, ser consultats i que la nostra posició es tingui en compte en la família, com un igual.
- Volem viure en pisos tutelats, amb les nostres parelles o companys de pis: això és només una mera qüestió de recursos.
- I en cas de no ser possible, les residències han de dirigir-se, a poc a poc, cap a models més normalitzats: de menor grandària, situades en els nuclis urbans i no a la perifèria, on poder triar els companys i on poder desenvolupar una vida en parella sana.
- Hem de poder participar més activament en la gestió dels centres que ens donen suport: per a això, hem de rebre formació per poder ser membres de ple dret de les juntes directives i que els socis de l’entitat siguem nosaltres, no els nostres pares o tutors; a més, voldríem poder optar als llocs laborals dels centres i ser preparats per a això.
- Animar els professionals que ens atenen (logopedes, fisioterapeutes, psicòlegs …) que donin suport la nostra voluntat i siguin el pilar de la nostra autodeterminació.
- Demanem la fi de l’austeritat i les retallades econòmiques, així com una veritable dotació de recursos per a la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Prevenció de la Dependència.
- Necessitem una aposta ferma i real per la figura de l’assistent personal per fer realitat la independència que com a persones requerim en tots els aspectes de la vida.
Ajuda’ns a decidir!
Manifest elaborat per la Xarxa de Ciutadania Activa ASPACE.
Composta per 400 persones amb paràlisi cerebral pertanyents a 30 entitats ASPACE.
Per acabar aquest article volem compartir aquest vídeo amb tots vosaltres.
