Quan les parts del cervell que controlen els moviments musculars es fan malbé es produeix la paràlisi cerebral. La coordinació i la postura es veuen afectats en diferents graus i els símptomes poden generar una discapacitat física que vagi de lleu a greu (1). Alguns nens amb paràlisi cerebral també poden tenir retard cognitiu, convulsions o dèficit de parla/audició. La paràlisi cerebral és una condició permanent, però un mal posicionament i el fet de no utilitzar els músculs de forma activa, poden empitjorar els efectes secundaris (2). En general, com més aviat s’intervé en nens amb paràlisi cerebral, més possibilitats tenen de desenvolupar-se i aprendre (3).
Posicionament adequat d’un nen amb paràlisi cerebral
Els nens amb paràlisi cerebral tenen dificultats en postures estàtiques, moviments de transició i mobilitat funcional (4). Degut a que els problemes de control postural i motor són fonamentals per als desafiaments que enfronten els estudiants amb paràlisi cerebral, durant el dia sovint passen més temps asseguts que dempeus, tant a l’escola com a casa. El seient adaptable ha de proporcionar un posicionament òptim tant per a la salut com en sentit funcional. Els terapeutes, fisioterapeutes i logopedes tenen un paper clau per a una intervenció eficaç.
Els seients adaptatius afecten la salut
Les deformitats de tronc i de maluc ja són freqüents en nens. En períodes perllongats en postures i posicions que reforcen patrons de moviment anormals i deformitats, aquest posicionament pot contribuir a empitjorar la salut musculoesquelètica (5). Una sedestació adequada té efectes beneficiosos sobre el to, l’activitat reflecxa, la prevenció de la deformitat, el manteniment de la integritat de la pell i el teixit, l’estabilitat postural, l’alineació i la funcionalitat (6). A més, una sedestació adequada tindrà un impacte positiu tant en la respiració com en la parla (7).
El posicionament amb seients adaptatius afecta la funció. Les postures a reforçar són aquelles en les que el nen amb paràlisi cerebral desenvoluparà major control postural, el que al seu torn pot contribuir a les demandes de moviment de les tasques funcionals. Per tant, els seients adaptatius poden ser l’ingredient clau per millorar la funcionalitat i la seva capacitat per realitzar tasques diàries en diversos entorns.
Estudis d’investigació han provat l’eficiència que té la basculació per millorar la funcionalitat de l’extremitat superior, que indirectament es relaciona amb la capacitat d’atenció i participació a l’aula i a la llar. Encara que cal investigar més, es pot deduir que la basculació pot afectar la funcionalitat. No obstant això, la basculació del seient per millorar la funció varia entre els estudis i entre els nens amb diferents tipus de paràlisi cerebral (8). Els estudis indiquen que la intervenció ha de ser molt individualitzada (9). Atès que la posició òptima per seure pot variar, es necessiten assajos curosos per determinar quina posició produeix un major nivell de compromís i acompliment de tasques en cada nen. La identificació de la millor col·locació de seients pot requerir múltiples ajustos al llarg de diverses sessions (10). En altres paraules, el terapeuta necessita ser pacient i persistent.
En una posició a 90º o amb basculació cap endavant, el posicionament pèlvic anterior desplaça el centre de gravetat cap endavant. Això pot generar una cifosi reduïda, manteniment de la lordosi lumbar i disminució de la rotació pèlvica posterior per a una postura en sedestació més vertical i estable. Mentrestant, una posició posterior o reclinada pot reduir la pressió sobre les tuberositats isquiáticas, reduir l’activitat dels músculs hipotònics i també facilitar el desenvolupament del moviment funcional. La investigació suggereix, a més, que una sedestació amb els malucs amb abducció i girats externament, així com una basculació cap endavant facilitant la inclinació anterior de la pelvis amb el suport dinàmic a través de les extremitats inferiors, pot millorar el control postural (11).
Millorar la salut i la funció amb seients adaptatius
L’ús apropiat d’una cadira adaptativa que permet una varietat d’angles de seient i respatller, així com basculació cap a endavant i cap enrere, juntament amb accessoris adequats, pot resultar en una pelvis estable i un tronc dret. Aquest fonament postural pot, al seu torn, permetre l’ús millorat de les extremitats superiors per a l’exercici i participació de les tasques funcionals. Trobar la posició òptima per aconseguir aquest objectiu per a un estudiant amb paràlisi cerebral en el context del seu entorn i tasques, pot ser un desafiament.
El potencial per variar fàcilment l’angle de seient i respatller, així com els ajustos de basculació de la cadira Activity amb base Hi-Lo, juntament amb l’ús apropiat dels accessoris, no només pot posicionar al nen de manera òptima, sinó també repercutir positivament en nombroses activitats diàries. Es pot millorar la capacitat d’ús dels comunicadors, així com l’alimentació o autoalimentació, i facilitar la cura personal, com el raspallat de les dents o el tall del cabell (12). Els terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes i logopedes poden ser fonamentals per aconseguir un posicionament òptim.
La cadira Activity de Rifton amb base Hi-Lo pot exercir un paper fonamental en seients adaptatius per a la salut i la funcionalitat a l’escola i la llar, per a nens amb paràlisi cerebral. Amb la pelvis correctament posicionada, i amb el cos adequadament alineat, aquest dispositiu pot produir efectes positius per a l’estructura fisiològica i funcional, així com els resultats en l’activitat i la participació primerenca dels nens en edat escolar.
Bibliografia
1) Centers for Disease Control and Prevention: Cerebral Palsy. Accessed May 2011. http://www.cdc.gov/Features/CerebralPalsy/
(2) Fowler EG, Kolobe TH, Damiano DL, et al. Promotion of physical fitness and prevention of secondary conditions for children with cerebral palsy: section on pediatrics research summit proceedings. Phys Ther. 2007;87(11):1495-510. Abstract
(3) National Institute of Neurological Disorders and Stroke: Cerebral Palsy. Accessed May 2011 http://www.ninds.nih.gov/disorders/cerebral_palsy/cerebral_palsy.htm
(4) Westcott SL & Goulet CG (2005) Neuromuscular system: structures, functions, diagnosis, and evaluation. In SK Effgen (Ed) Meeting the Physical Therapy Needs of Children. Philadelphia: FA Davis Company
(5) Porter D, Michael S, Kirkwood C. Is there a relationship between preferred posture and positioning in early life and the direction of subsequent asymmetrical postural deformity in non-ambulant people with cerebral palsy? Child: care, health and development. 2008;34(5) 635–41. Abstract
(6) Neville, L. The fundamental principles of seating and positioning in children and young people with disabilities. Summer 2005 James Leckey Design Ltd. Leckey.com Accessed May 2011. PDF
(7) Nwaobi OM, Smith PD. Effect of adaptive seating on pulmonary function of children with cerebral palsy. Dev Med Child Neurol. 1986;28(3):351-354. Abstract
(8) Chung J, Evans J, Lee C, et al. Effectiveness of adaptive seating on sitting posture and postural control in children with cerebral palsy. Pediatr Phys Ther. 2008;20(4):303-17. Abstract
(9) Huleatt, Z. Adaptive Seating: Evidence for Practice. Rifton. http://www.rifton.com/products/sitting/seatingsystem/research.html
(10) Chung J, Evans J, Lee C, et al. Efficacy and Effectiveness of Adaptive Seating on Sitting Posture and Postural Control in Children with Cerebral Palsy. University of British Columbia/Cerebral Palsy Association of Alberta. Circle.ubc.ca Accessed May 2011. PDF
(11) Reid DT. The effects of the saddle seat on seated postural control and upper-extremity movement in children with cerebral palsy. Dev Med Child Neurol. 1996;38(9):805-15. Abstract
(12) Paleg, G. Dynamic and Functional Seating Webinar. www.Rifton.com.
(13) Rifton Activity Chair. Sample Letter of Medical Necessity. Rifton.com Accessed May 2011. PDF
(14) Feeding Chair: Sample Letter of Medical Justification. Rifton Adaptive Mobility and Positioning Blog.
