BIPEDESTADORS: UN DESAFIAMENT FÍSIC PER A NENS AMB NECESSITATS ESPECIALS
El Posicionament terapèutic és l’ús d’un aparell d’adaptació per a la col·locació postural del cos per a l’alineació i estabilització, per ajudar a normalitzar el to muscular i per a una participació significativa en l’activitat. El propòsit és permetre al nen realitzar activitats funcionals, la posició correcta no només és essencial per al desenvolupament físic saludable sinó també com un instrument per a l’ensenyament efectiva dels estudiants amb múltiples discapacitats físiques.
Una posició asseguda o ajaguda perllongada pot ser causa de contractures, deformitats esquelètiques, úlceres de la pell, problemes de digestió, de respiració, o dèficits del sistema circulatori per a nens amb necessitats especials. No obstant això, la posició de peu requereix la capacitat d’estendre els malucs i els genolls, i suportar el pes per mantenir el cos en posició vertical contra la gravetat.
El genoll és una articulació de frontissa, es mou essencialment en dues direccions: la flexió i l’extensió. Els músculs isquiotibials de la cuixa darrere de la corba del genoll, i els músculs quàdriceps davant de la cuixa ajuden a redreçar el genoll. Amb el peu fix, qualsevol moviment al genoll es controla per la contracció simultània d’aquests dos grups de músculs. El mateix passa al maluc, que és una articulació de ròtula que es pot moure en moltes direccions. Tot el moviment direccional al maluc vol dir que es requereix una gran quantitat de control muscular. No és d’estranyar doncs que els nens amb retards motors solguin tenir més dificultat per controlar els seus malucs. Els malucs són, sovint, les articulacions on es produeix primer la deformitat. Un infant els músculs de la cama són febles en aquestes articulacions, o que té problemes d’espasticitat i to, no pot mantenir el seu cos en contra de la gravetat.
En conseqüència passa molt temps en una cadira de rodes, a causa que els seus malucs i genolls estan doblades, amb el temps arriba al punt de no poder redreçar-se plenament.
Per aquesta raó, és important donar moltes oportunitats a l’infant d’estar en una posició de peu des de molt jove i abans de desenvolupar les contractures per mantenir el rang complet de moviment. Quan les contractures són presents, és molt més difícil la postura de peu o l’impuls cap endavant ja que els grups musculars oposats han de activar-se en contra la força de gravetat. Una posició de peu en posició vertical és també una forma ideal per obtenir una extensió natural per als músculs del panxell.
