DEFICIÈNCIES MOTORES: ENTRENAR AMB UN CAMINADOR
Els professionals que han treballat amb nens amb deficiències motores, no tenen cap dubte sobre la importància de la utilització d’un caminador. L’ús d’entrenadors de la marxa i la pràctica de la deambulació per a nens que no poden caminar de forma independent està generalitzat des de fa temps en clíniques, escoles i llars. Però el que lamentem és la falta d’investigació clínica sòlida per recolzar el que hem observat durant anys i que sabem de forma instintiva dels beneficis de l’entrenament de la marxa en aquesta població.
Recentment dos líders d’opinió en el nostre camp han donat un gran pas endavant en aquest sentit. Ginny Paleg i Roslyn Livingstone han fet un estudi sobre l’impacte dels exercicis de mobilitat per als nens amb discapacitat i els resultats seran publicats pròximament.
El disseny de l’estudi es va centrar en una qüestió específica: Per als nens amb deficiències motores, afecta de manera positiva la intervenció d’un caminador? Dels disset participants de l’estudi, tots ells van indicar bons resultats en utilitzar entrenadors de la marxa, com l’augment de la mobilitat, el nombre de passos, velocitat, distància i major independència.
Això va portar als investigadors a concloure que “l’evidència que recolza els resultats per als nens que utilitzen els entrenadors de la marxa és principalment descriptiva i positiva”
No obstant això, aquest estudi posa les bases per a futures investigacions i ens deixa amb dos missatges clínics importants:
Els entrenadors de la marxa poden ajudar al desenvolupament de passos independents i distància de passeig per a alguns nens que són incapaços de caminar sense el suport.
L’evidència observacional suggereix que els entrenadors de la marxa tenen un impacte positiu en l’estructura del cos i la funció, l’activitat i els resultats de participació.
El nostre agraïment a la Ginny i Roslyn.
“La capacitat de moure promou el desenvolupament de la iniciativa, així com l’adquisició de conceptes espacials. Per tant, la capacitat de moure no ha de reduir-se a la sessió de tractament, sinó que ha de exercitar-se amb una ajuda adequada, segons l’edat del nen, la seva condició física en particular, i dins del seu entorn natural. “
